HISTÒRIA

Podríem dir que el futbol a Campos va començar a l'any 1924. I ho va fer amb dos equips, l'equip de Primera i l'equip infantil, que varen durar fins al 1927.

L'equip infantil estava format per onze campaners i un santanyiner que aleshores comptaven amb 14 i 15 anys. L'equip de Primera és el testimoni del conjunt futbolístic més antic a Campos.

Fotos dels equips de Primera i equip infantil de l'any 1924

Els futbolistes campaners dels anys 20 jugaven al camp de futbol que estava situat entre el que avui és el Bar Can Miquel i la benzinera de devora sa Pista, al costat de al carretera que va a Santanyí. Va ser el primer que va existir a la vila.

En aquest període de temps el president era l'amo en Jaume Estela. El propietari del camp, al qual ens hem referit abans, era es Capellà de sa Creu. Certes discrepàncies entre ambdós, que acabaren amb un plet per enmig, forçaren la marxa del Campos d'aquest camp. Aquest fet, juntament amb altres esdeveniments socials de l'època, provocaren la desaparició del futbol a la vila per espai d'uns anys.

A l'any 1935 es creà el camp de futbol des Cós, a la sortida del poble en direcció a sa Ràpita a mà dreta, fet que provocà que l'afecció futbolística tornàs. El promotor va ser en Bartomeu Cosmet que va exercir de president en aquella època.

Foto de l'equip que va inaugurar el camp des Cós

La guerra civil va provocar que el futbol s'aturàs una altra vegada. No fou fins el 1944, que es va posar en marxa l'activitat futbolística al poble de la mà d'en Toni Ginard Bauçà, qui va marcar l'anomenat camp de Don Guillem, emplaçat davant el primer edifici de ses Escoles Públiques. Va durar poc temps degut a les seves reduïdes mides.

De seguida, emperò, es va crear un camp veïnat de l'anterior un poc més amunt en direcció cap a Ciutat, el camp de ses Forques tal i com molts de nosaltres l'hem conegut i, fins i tot, hi hem jugat.

El futbol campaner a principis dels anys 50 va viure, també, moments dolços i atractius pel que fa referència a l'equip dels més joves de la vila. L'equip del Frente de Juventudes, que venia a representar una categoria juvenil ja que s'hi podia jugar fins a l'edat de 20 anys va fer campió de Mallorca. Els seus jugadors acabaren jugant amb el Campos la temporada 1952/53, però aquest equip va durar poc, ja que una sanció obligà a clausurar el camp de Ses Forques, i aquell any ja no es va acabar la lliga. Aquest fet fou determinant per la desaparició del futbol a Campos per espai de 15 anys.

No fou fins el final de l'any 1966 i principis de 1967 quan el futbol ressorgeix a Campos quan un grup de joves va començar a anar a jugar a sa Pista acabada la seva jornada de treball, dels quals va sortir l'equip que disputà el primer partit a la Colònia de Sant Jordi (en podeu veure una foto).

No va ser fàcil donar la passa següent i passar de jugar el partidet de cada dia a crear un equip federat que pogués prendre part d'una lliga. El primer que es necessitava era tenir un camp ja que sa Pista no tenia les mides reglamentàries. Gràcies a la col·laboració de la gent de més edat, que haguessin viscut quinze anys enrera alguna experiència futbolística, es va conseguir recuperar l'antic camp de ses Forques. Antics afeccionats oferiren uns jerseis que havien guardat i els lliuraren el vell segell del Club Esportiu Campos.

A partir d'aquest moment l'afecció començà a vibrar amb les evolucions del seu equip, es condicionaren camp i vestuaris, s'inscrigueren nombrosos socis, es formà una directiva presidida per Xim Fidever i, finalment, es federà l'equip. Havia ressorgit el Club Esportiu Campos.

La primera temporada va constituir tot un èxit. Es va crear, a més a més, un equip juvenil integrat per joves que començaven en la pràctica del futbol.

Però en aquests moments i per la ganes de fer un bon equip es va començar a fitxar jugadors bons externs que feren que els jugadors campaners es desanimaren. D'aquí sorgiren els equips de Blahi, que disputava partits de futbol d'empreses, i l'Atlètic Campos, que va militar a la Regional. Tots ells comptaven amb jugadors campaners amb ganes de seguir en la pràctica del futbol.

Equip de la temporada 1969/70 que ascendí a primera regional

A la temporada 1971/72 es va viure la major eclosió del futbol campaner amb la consecució del primer títol, en guanyar la Copa Primavera. Es va guanyar la final al Murer, encara que s'hagué d'arribar als penals.

Equip que va assolir la copa primavera a la temporada 1971/72

Però a la temporada 1975/76 la situació del CE Campos comença a ser delicada, ja que la majoria de jugadors, de fora poble, acabaven els seus contractes i no es podien renovar degut a problemes econòmics. En aquests moments es proposa a Cristòfol Calafat, que entrenava els juvenils del club l'Estel, un altre club creat en aquells moments a Campos, que fos el president del CE Campos.

Això provocar que el club l'Estel passàs a ser el filial del CE Campos, lo que va provocar un enfortiment d'ambdós clubs. En aquests moments els joves campaners veuen que tenen un futur a l'equip gran del CE Campos.

L'equip juvenil de l'Estel de la temporada 1975/76

Coincidint amb els quatre anys de presidència del CE Campos (del 78 al 82) per part de Joan Serra, el poble va viure una important expansió esportiva, provocada en mesura per la creació del nou Camp Municipal d'Esports, que s'havia estrenat quan Tòfol Calafat encara era president.

El primer títol que obtingué el CE Campos, una vegada fusionat amb l'Estel, va ser a la temporada 1978/79, quan l'equip juvenil es proclamà campió de lliga a la segona divisió.

La temporada 1981/82, l'equip aconseguí jugar la lligueta d'ascens a la Tercera divisió, però no va assolir el seu objectiu. La plantilla, aleshores, estava integrada majoritàriament per jugadors campaners, quasi tots ells joves.

La temporada 1984/85 comença una dècada que va culminar amb el primer ascens del CE Campos a Tercera divisió a la temporada 1993/94. L'equip de la temporada 1984/85 estava totalment integrat per jugadors campaners.

L'equip de la temporada 1984/85 integrat totalment per jugadors campaners

Diferents presidents varen passar aquests deu anys començant per en Bartomeu Roig, amb una directiva renovada, on el club tornà a recuperar la confiança i el suport de l'afició campanera. Li va seguir en Miquel Roig, a qui malauradament ja no tenim entre nosaltres, que va aconseguir jugar la lligueta d'ascens a Tercera divisió. Després vingué en Miquel Rigo durant tres anys on a la temporada 1990/91, l'equip que jugava a primera regional va fer campió i va ascendir a regional preferent.

L'equip de la temporada 1990/91 que es proclamà campió de la primera regional i ascendí a regional preferent

La temporada 1993/94, en la qual es partia amb la direcció d'una junta gestora pre manca de president, es va consumar un fet veritablement desitjat per l'afició campanera: el primer equip del CE Campos aconseguia l'ansiat ascens a la III Divisió. I el millor de tot és que ho feia com un gran campió, dominant clarament i amb total autoritat una lliga en la qual va batre tots els registres establerts a la I Regional Preferent.

Jugadors, tècnics i directius de l'equip campió de la preferent la temporada 1993/94

L'equip del CE Campos que va jugar la primera temporada de la història a Tercera Divisió

PUJAR